Aquest lloc web utilitza galetes. Més informació

Risotto de fruits de l'hort al cava

Publicat el 22/03/2017

Risotto de fruits de l'hort al cava

Viatjar a Itàlia és una cosa molt i molt recomanable, tant si t'agrada la muntanya com el mar, l'art o l'arquitectura: els Alps o les Dolomites, per als ciclistes i muntanyencs, Venècia, Florència, Roma per als amants de l'art... i tota Itàlia per als que ens agrada el menjar, que em sembla que som gairebé tots els que ens movem pel món.

Sempre hi ha qui va pels llocs i busca restaurants on facin el menjar més semblant al de casa, però si tens curiositat per conèixer nous països, segurament també la tindràs per saber què mengen, com s'ho mengen i, per què no, què en podem aprendre per aplicar-ho quan tornem.

Els italians han sabut exportar la seva gastronomia arreu del món i avui tothom sap què és una pizza, un risotto o unes quantes receptes de pasta. Però no tinc cap dubte que tot això, que aquí podem menjar a tants llocs, quan ets allà et sembla diferent, i segurament més bo, perquè ells tenen la tradició, el coneixement i la matèria primer que no tenim aquí, com no és el mateix menjar-se un pa amb tomàquet fora de Catalunya.

Quan torno d'un viatge, sovint intento reproduir coses que m'han agradat del país que he visitat, però no m'esforço gaire a intentar fer-ho igual, perquè és impossible, sinó que intento retenir conceptes, idees, més que receptes.

Això és el que va passar temps enrere durant un viatge a Venècia, quan, en una de les illes properes, Torcello, vaig menjar un risotto frutti di mare, un nom que no cal traduir, i quan faig un arròs com el d'avui no puc evitar pensar que és un risotto frutti di terra. No és un risotto com el farien allà, perquè el mantecato el faig amb un formatge diferent, i per mullar el sofregit de ceba, què millor que substituir el vi blanc dels italians per un bon cava català com els de Celler Vell. I per preservar els matisos que aporta el cava, fem servir un formatge més suau que el parmesà, perquè no domini en el plat.

Ingredients per a 4 persones

  • 300 g d'arròs per a risotto (arborio, carnaroli o vianone) o bomba
  • Ceba, pastanaga, coliflor, pebrot verd, pebrot vermell, api, mongetes tendres...
  • 1 litre de brou de verdures al punt de sal
  • 1 copa de cava
  • Formatge tendre tipus cadí, tetilla o tronchón.
  • Oli d'oliva suau
  • Sal
  • Julivert, cibulet o coriandre (opcional)

Preparació

Risotto de fruits de l'hort al cava

Per fer aquest risotto podem fer servir qualsevol verdura, les que tinguem a la nevera o al congelador. En aquest cas, vaig posar a sofregir en una paella fonda amb oli d'oliva suau, a foc mitjà, i per aquest ordre, pastanaga, ceba tendra, pebrot verd, pebrot vermell, mongetes tendres tipus boby i api, tot tallat a dauets de mida similar (excepte la coliflor, és clar) i en la proporció que més ens agradi.

Deixem que les verdures suïn, sense enrossir-les, salem, i quan estan toves, al cap de cinc minuts, apugem el foc i ja hi podem afegir l'arròs; remenem fins que els grans es tornen una mica transparents: serà l'hora d'abocar-hi el cava i seguir remenant durant mig minut abans de començar a tirar-hi el brou que tindrem calent al foc. L'hi abocarem poc a poc, un cullerot cada vegada, fins que el gra es begui tot el líquid, que n'hi tornarem a posar més, sense parar de remenar; d'aquesta manera, l'arròs deixa anar el midó que ens ajudarà a donar la cremositat al risotto. A mitja cocció hi posem la coliflor, tallada en ramets petits.

Un cop l'arròs estigui al dente, i procurant que no quedi, sinó que encara tingui una mica de líquid, apaguem el foc i fem el mantecato, és a dir, hi afegim el formatge ratllat, remenant fins que es desfà i s'integra al plat.

La recepta clàssica, potser per influència francesa, diu que a més del formatge s'hi afegeixi mantega, però trobo que és una aportació de greix que no fa falta, ja que si hem deixat l'arròs melós, afegint-hi una bona ració de formatge n'hi haurà prou perquè agafi aquella consistència cremosa característica del risotto.

Ja només queda deixar reposar un parell de minuts i servir; opcionalment, es pot ratllar per sobre una mica de formatge parmesà i s'hi pot escampar alguna herba picada que doni frescor al plat, com julivert, cerfull, cibulet o, si li volem donar un toc diferent, fins i tot coriandre.

Recepta elaborada per Manel Bonfacia del blog Cuina Generosa.

 

PRODUCTES RELACIONATS

Estruch Brut Nature Gran Reserva Eco

Or intens amb reflexos verdosos. Bombolla molt fina, amb corona...